Edat d'or danesa

L'Edat d'or danesa (en danès Den danske guldalder) o Escola de Copenhaguen (en danès Københavnerskolen)^{[note 1][1]} abasta un període de producció creativa a Dinamarca, especialment durant la primera meitat del segle xix.^[2] Tot i que Copenhaguen havia patit incendis, un bombardeig i la fallida nacional, les arts va entomar un nou període de creativitat catalitzat pel romanticisme provinent d'Alemanya. El període és associat, de manera més comuna, amb l'edat d'or de la pintura danesa, des del 1800 fins al voltant de 1850, època que abasta el treball de Christoffer Wilhelm Eckersberg i els seus estudiants, incloent Wilhelm Bendz, Christen Købke, Martinus Rørbye, Constantin Hansen i Wilhelm Marstrand, així com l'escultura de Bertel Thorvaldsen.

També va contemplar el desenvolupament de l'arquitectura danesa en estil neoclàssic. Copenhaguen, en particular, va adquirir un nou aspecte, amb edificis dissenyats per Christian Frederik Hansen i Michael Gottlieb Bindesbøll.

En relació amb la música, l'Edat d'Or abasta una sèrie de figures inspirades en el nacionalisme romàntic danès, incloent J. P. E. Hartmann, Hans Christian Lumbye, Niels W. Gade i el mestre de ballet August Bournonville. La literatura se centra en el pensament romàntic, introduït el 1802 pel filòsof noruec-alemany Henrik Steffens. Alguns contribuents clau foren Adam Oehlenschläger, Bernhard Severin Ingemann, N. F. S. Grundtvig i, finalment però no menys important, Hans Christian Andersen, tel proponent del conte de fades modern. Søren Kierkegaard afavorí la filosofia mentre Hans Christian Ørsted assolia progressos fonamentals en el camp de la ciència. Així, l'edat d'or va tenir un profund efecte no només sobre la vida a Dinamarca, però, amb el temps, també en el front internacional.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «note» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="note"/> corresponent.